Resum 11è Memorial Li-Chang

ritxi Dt 08 Mar 2011, 09:08

11è Memorial Li Chang – Gala del diumenge 27 de febrer al matí

Un any més fruint d’aquesta gala.

Enguany s’ ha suprimit l’entrega de premis de concursos de màgia, el que jo no sé, és si s’han dut a terme. Agrair a l’Enric (Enric Magoo, ànima mater de les 11 edicions del Memorial com a Director ARTÍSTIC) el detall d’esmentar els mags pre-actuants abans de començar la gala.

Presentadora Silvana (Argentina) en un correcte català va estar molt encertada i va agradar molt. Entre actuacions va fer: Impossible de Ken Brooke (con Xavi Puk com espectador ajudant), una bonica presentació dels cèrcols xinesos feta amb anelles de malabars, fil trencat i recompost, ah! I una divertida pluja de plata o somni de l’avar.

Andy González (Madrid)- Un bonic número de màgia general, amb manipulació de Cd’s, aparició de violins, canvi de color de partitura, canvi de vestit i desaparició de l’aparell reproductor de Cd’S. No el coneixia y em va agradar.

Luc Lezzy (Italia)- Combinació d’efectes con bombolles de sabó i màgia. Un número maco.

Raúl Black (Girona)- Grans il·lusions, cabina aparició enmig de l’escenari, espectacular. Spiker, crec que es diu, amb doble aparició d’assistents, també gàbia d’aparició d’assistent i com a final la seva desaparició d’un aparell de tortura posat al mig de l’escenari, bo i reapareixent, al passadís central del teatre. Tot presentat amb una escenografia vampiresca, vaja, el que està de moda. El número va deixar petja en Silvana que va sortir imitant els grunys, cosa que va quedar molt graciosa.

Sylvester de Jester (USA)- Se’m fa difícil descriure aquest número. Realment és un cartoon, un dibuix animat. Tot el que hem vist als dibuixos, li passa a ell. El final és molt divertit amb l’explosió d’un regal, perdent-ne el cap i deambulant per l’escenari sense saber on va. És una bona justificació de l’efecte de perdre el cap.

Norbert Ferré- (França). GENIAL el seu número de manipulació amb boles, és increïble el que arriba a fer. També bé amb les cartes. A més un número molt graciós.

Al final, como sempre, han sortit els participants a acomiadar al públic a la porta del teatre i els espectadors els saluden i recullen autògrafs. Ja deleixo esperant la de l’any vinent.

Ferran Homar

--
Publicado por Luis Egea para Ilusionismo, Diseño Grafico y un poco más el 3/07/2011 03:14:00 PM